Bienvenidos

Intentando entender el presente con trozos de nuestro pasado

miércoles, 21 de marzo de 2012

Els burots



Els burots eren uns funcionaris municipals, encarregats de cobrar els drets d’entrada de certs articles, la gent els anomenava despectivament; Punxasàrries.
Quan van desapareixer aquesta institución Badalona gairabé secular, hi havia deu “fielatos”. Els fielatos eren les oficines de recaptación de l’impost municipal sobre els comestibles i altres gèneres que s’introduïen a Badalona.
Al barri de la Salut existia un “fielato” al devant de la parada del tranvía, era l’época que Badalona comptava amb uns 25.000 habitants. Uns anys després, el burots es trasl-ladaren al comenáment de la carretera de la Roca, tocant a Sant Adrià.

A la riera Canyadó, al devant de la fàbrica el “cristall” hi havia la barraca dels burots. Més tard, el “fielato” quedà instal-lat arran del limit del terme municipal de Badalona.
1905 estació Badalona

A l’estació del tren, el burots tenien una barraca de fusta i a l’estació de mercaderies, disposaven d’una barraca d’obra adossada a la paret de la fàbrica de vidre Costa i Florit. Avui no existeix,
A la riera de Canyet, existia una barraca arran de la paret de l’hort de Can Barriga.Quan eixamplaren la riera la barraca fou instal-lada més amunt, al peu d’unes cases i al davant la font pùblica.
La barraca dels burots de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, estava situada entre Can Cabanyes i Can Lloreda.
Quan van obrir el trànsit la carretera de Badalona a Mollet, s’instal.la un “fielato” tocant el carrer Fluvià. Uns anys més endavant transl.ladarem la barraca a poca distància de la fita quilomètrica 1.
A partir dels anys vint, el barri de la Salut (el Gurugù, com deia tothom) comença a urbanitzar-se, llavors, s’instalà una barraca de fusta al cim del turó que, marcava el limit del terme municipal de Badalona.
En el anys trenta, s’inaugurà la carretera de Badalona a Montcada, aleshores, emplazaren un “fielato”, al peu mateix de cami antic de Canyet.
A la història dels burots, hi ha anècdotes divertides. En certa ocasió, s’incoà expedient a un burot, per haver acceptat un magnific bròquil d’un pagés que anava amb el seu carro vers al Born. Despés de remanar molt paperam i de “resultandos i considerandos”, el jutge instructor fallà una condemna de suspensió per vuit dies d’ocupació i sou. Quan l’expedient passà a la Comissió Permanent, per a la seva aprobación tots els regidors, tant d’un partit com del l’altre van considerar que aquella penalitat era extremadament excessiva. A leshores un regidor de l’oposició, compadit del pobre home carregat de fills, va propasar que se’l suspengués d’ocupació, no de sou.
I així quedà acordat.

Pindaro






Hoy en día nos queda un burot en Badalona, pero solo se le ven los bigotes una vez al año, suele aparecer por abril y desparece en junio, justo cuando empieza y termina el “Joc de Badalona” , aunque lo veas un poco cascarrabias, en el fondo es buena gente.


2 comentarios:

  1. El meu besavi era el burot de la carretera a tocar de Sant Adrià, d'aqui que tota la familia fós coneguda per aquest sobrenom. Encara ara a la mare de 67 anys ja, els més antics del carrer Tortosa la recorden com la "burotica"..

    ResponderEliminar
  2. El meu besavi era el burot de la carretera a tocar de Sant Adrià, d'aqui que tota la familia fós coneguda per aquest sobrenom. Encara ara a la mare de 67 anys ja, els més antics del carrer Tortosa la recorden com la "burotica"..

    ResponderEliminar