La Vía Augusta

 

En el curs dels anys, uns il·lustres historiadors han donat a conèixer alguns detalls concrets de l’itinerari de la Vía Augusta. Segons ells, la Vía Augusta travessava el Pirineu per el Coll de Penissars, seguia per l’encisadora plana empordanesa i entrava a la comarca de la Selva. Els itineraris dels vasos apol·linaris trobats en les excavacions fetes a Vicarel·lo (Itália) a l’any 1852, atesten el pas de la Vía Augusta pel Maresme. A partir de la ciutat d’Iluro(Mataró), travessava moltes Vilas romanes. No fa pas gaires anys que entre Premiá de Dalt i Vilassar de Mar, apareguè en el Camí del Mig, una pedra miliar cilindrica amb aquesta inscripción:

                                                             PONTIF….SVMVS. VIA AVGVSTA

Després del turó de Montgat, el traçat passava arran d’una vila sumptuosa. Quan construirán l’autopista, les maquines excavadores destruiren totalment les parets i els paviments romans. En realitzar les excavacions per a edificar les noves naus industrials de la fàbrica PIHER, aparegueren uns vint metres de l’empredrat de la Via Augusta, semblant al de la Via Appia de Roma. Desgraciadament, fou destruit i les lloses foren abandonades sense donar·hi importancia. Val mes no pensar·hi. Després de la riera Canyadó, passava pel terreny, o hi ha avui els magnifics parcs de Ca l’Arnús i el de Can Solei, fins a trobar les muralles i la porta d’entrada de la ciutat de Baetulo.

Així, doncs, ara que ve a tomb, cal dir que avui el conductors dels vehicles que ciruculen pel devant del nostre Museu, no saben que roden pel damunt del traçat de la Via Augusta. Per estrany que sembli, a uns cinc metres de profunditat, existeixen les ruines romanes de l’antiga Baetulo. L’empedrat ens parla del trànsit de carretes, de caravanes i, de pas de nombroses legions romanes. Les pedres de les muralles expliquen una corrua llarguissima de turbulències; guerres, invasions, saqueigs i misèries.

Vía Augusta

I el que són les coses; heus ací tanmateix, que al cap de dos mil anys i escaig, la Badalona dels anys vuitanta, ha recuperat el nom de la carretera romana. Ara lleguim les plaques que la perpetuen: Vía Augusta.

A la cantonada del carrer la Costa, s’enderrocaren unes cases velles per a construi·hi un alterós edifici d’habitatges. Els arqueòlogs efectuaren excavacions i, aquí descobriren una part de l’empredrat de la Via Augusta fet amb còdols del riu.

Camí Can Hospital Foto de Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Més enllà de la riera de Sant Jeroni, el traçat romà es conservà durant molts sigles; hom el podia reseguir uns tres quilòmetres. En el decurs dels anys, prengué el nom de carreteresa antiga de València. En poc temps, els edificis i les fàbriques l’han fet desapareixer. Actualement es conserva només un tros que va des de el carrer de Saragossa, fins al torrent d’en Valls . Aquí subsisteix  un grup de cases velles, rùstiques, per sota de les cuals passava el rec que regava els Camps de la Mina fins a la Plana del Cal Corb.

calçada romana ,bòvila "El submarí"

Arran del torrent d’en Valls, existia el forn d’obra d’en Valls i al seu costat, la bòvila d’en Garibaldi (l’autopista la féu desapareixer). Davant la bòvila hi havia Can Guitarra (avui esglèsia de Sant Jaume) a poques passes l’hort nou de Can Mencus i a prop del carrer Weyler Cal Buriller. Més endavant passava arran de les parets de la fàbrica de galetes “La Glória”, Ca l’Hospital, Can Mena, al peu de la bòvila “El submarí” i es perdia prop de Sant Adrià.

Els grans carrers i les noves construccions d’habitatges, han desfigurat completamente el paisatge urbà. Ensems s’ha esborrat el traçat de l’antiga carretera de València.

PINDARO (escrit  els anys 80)