Badalona Recuerdos: Una troballa sensacional

Un dia del de l’any 1917, fou un dia memorable, inoblidable, esdevingué un fet trascendental. És tractava d’una troballa sensacional.

Segons la versió d’en Josep Cortinas (Pep de la Burra) en Gaietà Antonio Gatell, conegut per en Tonet de Cal Curt, patró d’una barca de palangre, fou qui va descubrir la troballa.

Un matí en Gaietà i els seus remitgers embarcarem per anar a pescar. Quan és trobaven a una distància determinada de la platja, van veure flotar una quantitat enorme de bótes, barrils i caixes de fusta, aquells pescadors quedaren sorpresos, si més no, bocabadats. Tot el conjunt que flotava, era procedent d’un vaixell neutral que, havia naufragat o del torpede llançat per un submari Alemany.

Foto: Josep Brangulí

Aleshores, en Gaietà i els remitgers sense pensar-ho gaire, decidiren pescar algunes bòtes, però abans, llançaren les pedres de l’esquer que portaven al fons de la barca a l’aigua. Al mateix temps els pescadors d’altres barques acudiren allà i embarcaren unes botes i uns quants barrils.

Un cop hagueren efectuat la recuperació, tots els pescadors ho depositaren a la sorra de la platja. Ben aviat, s’escampà pertot arreu la noticia de la troballa sensacional. No cal dir que l’inesperat esdevinement despertà la curiositat general. Nombrosos grups de badocs acudien a tothora, com les mosques a la mel. La concentración de bòtes de greixos, barrils d’olis mineral, caixes de fulles de tabac i d’altres articles i matèries, estava emplazada quasi enfront de l’edifici del Coro de Marina.

L’enedemà els pescadors portaren la noticia de la troballa a la Comandancia de Marina, regentada pel comandant que és deia Riera, el qual va manar que no retardessin la pesca de tot el què encara flotava. Tot seguit, tots els descobridors retornaren a la pesca. Al final de la pesca, havien embarcat entre tots plegats un bon nombre de bòtes, barrils i caixes. En total; se’n comptaven cent trenta. La vigilància anava a càrrec de parelles de carabiners.

Durant els dies que aquella grandiosa troballa restà exposada a la curiositat pública, molts nois algunes tardes deixaren d’anar a l’escola. Uns nois de meu carrer també férem “campana”.

Un dia, els pescadors trasl·ladaren tota la troballa a l’edifici del carrer Sant Isidre, en el qual, anys enrera existia la fàbrica de galetes d l’excalde Palay. Inmediatament tot plegat fou pasat a la venda.Uns Industrials ho compraren en un tres i no res i a bons preus. En realitat era una autèntica i veritable ganga.

Un cop realitzada la venda, els pescadors és repartiren cadascun la part corresponent. Una setmana després, formaren una comissió per a nar a l’encontre del comandant Riera. Li feren ofrena d’un artistic pergami, un retrat de la troballa, un bastó amb el puny d’or i un feix de billets del Banco de España. En Riera acepta els objetes, però, refusà els billets, va decidir que la quantitat de pessetes fos emprada en la fundació del gremi de pescadors.

Segons deien els francòfils, els compradors eren germanòfils, afirmaven que havien adquirit les matèries per què sentien fervorosa admiració pels alemanys. Cal aclarar el fet, en els anys de la primera guerra europea existia certa pugna aferrissada entre francòfils i germanòfils.

Sigui dit tot passat, un company del meu carrer, estirà un grapat de fulles de tabac d’una caixa i les posà a asecar al sol. Jo vaig fumar d’aquell tabac que era res d l’altre mon. Certament, fou el meu primer cigarret. A partir d’aleshores no he deixat de fumar.

Joan Abril

****************

Segon el llibre Història gràfica de Badalona 1880-1939, el 15 de maig de 1917 van trobar-se mar en dins amb més de 800 barrils, foren subhastats i se n’obtingué un import net de 100.000 pessetes.