El carrer de Francesc Layret

 Anys enrera, els badalonis anomenavan “carretera” el carrer que durant un bon grapat d’anys portà el nom “Real”. Aquest carrer forma part del traçat de la carretera de Madrid a França, desde la Riera de Canyet, fins a la riera de Matamoros.

En els anys vint, esdesvinguè la primera dictadura, llavors el prohoms que tenien la paella pel mànec, posaren el carrer sota l’advocació del general Primo de Rivera. En proclamar-se la segona República, l’ajuntament republicà, dedicà el carrer a Francesc Layret. Un cop acabada la guerra fraticida dels tres anys, els vencedors de la “Cruzada” que vingueren en alliberar·nos, van tornar a posar sota l’advocació del general Primo de Rivera finalment, en implantar·se la democràcia els prohoms demócrats ressucitaven el nom de Francesc Layret.

A les acaballes dels anys deu, el carrer Real, presentava un aspecte bastant diferent de l’actual. Veure, ara, l’aspecte tal com era aquest carrer en els anys que us parlo i també les desaparicions i les tranformacions.

A la cantonada de la riera de Canyet la tenda de queviures i cansaladeria de Cal Ros, al costat, la botiga dedicada a la venda d’oli i de sabó, a la cantonada del carrer Arnús el taller de Can Farrers, ara hi ha un bar.

A l’altra cantonada, la fleca de l’Oriol, al costat la botiga de plats i olles. La casa on hi residia l’amic Francesc d’A Niubó, doctor en medicina, la casa de la familia Salsas, avui hi ha un gran edifici. El matalasser Cuscò, la barberia d’en Sensat, l’esperdenyeria d’en Vilalta i a la cantonada del carrer Lleó, l’esparteria d’en Villalonga.

Després, un matalasser, la barberia de l’Estevet , el gran cafè de ca l’Amat, l’estanc, el dentista Solé, la xocolateria i tenda de queviures d’en Ramonet i l’esperdenyeria d’en Casals.

Darrera la casa gran, el gran cafè Cuyàs, ara hi ha la caixa de Catalunya, després del carrer de Sant Miquel, la joyería de l’Oriol, passat el carrer de Sant Francesc d’Assis, la fonda del Vallés. A la cantonada del carrer del Carme, el grandios casal del Manyà sord, avui oficines del Rac.

A l’altra cantonada la fleca, la cotxeria de Cal Cai, Cal Xic de la Fonda i a la cantonada del carrer de la Mercé, la tenda de queviures de la tranquil·la, a l’altra cantonada la tenda de queviures de’n Pere Ranci. L’estanc d’en Manolo, una barberia, i un matalasser.

A la cantonada del carrer de Sant Pau la sucursal de la granja del Mas Ram. Un graner i a la cantonada de la Riera de Matamoros, la casa on hi va viure el Mestre Pompeu Fabra.

A la cantonada de la riera de Canyet, la cansalederia de la Matilde, la casa de la corderia Cuixart, la del boter, la de les planxaderes i la de Can Comas, formaven la placeta. El graner, la fusteria d’en Quim Fuster, l’edifici del P.U.F. i l’entrada a la serradora d’en Salsas. La casa del Llagosta, a la planta baixa s`hi havia establert la fonda d’en Belluguets, una manyeria i una taverna.

A la cantonada del carreró de Sant Joan, la taverna popular de Can Gatxó, a queatre passes la sasteria d’en Llebot. El bar d’en Niubó i a la cantonada del carrer de Sant Anastasi la xocolateria d’en Marine·lo.

A l’altra cantonada el local de la lliga Regionalista. El taller d’en Pujalà, constructor d’en carros. L’espardenyeria, el gran cafè del coro de Badalona. El fotògraf Xatart, la imprenta Casas, la sastreria.

Un cop passat el carrer del Temple, la capella de les monges franciscanes, ara hi ha un edifici, la cotxeria i estable de Cal Coi, un carrer sense sortida i l’escola de Arts i Oficis , un graner i el barri d’entrada al camí de la Torre Vella.

Enfront el cafè de Can Martir- Can Matri, com diu la gent, la parada del tramvía de Barcelona, unes cases més enllà, la ferreteria d’en Ribó, la fusteria d’en Solé, a la cantonada de la carretera de la Conreria.

A l’altra cantonada, la cotxeria d’en Roses, el carreter dedicat al transport de tots mena de “Carns”. Aquí exisitia la parada  del tramvía de Montgat. El taller de carroseries d’en Duran, a la cantonada de la riera de Matamoros, la fàbrica.

PINDARO