Ca l’Alemany

Molt a prop del Monastir de Sant Jeroni de la Murtra, hi ha les ruïnes llastimoses de la masia de Ca l’Alemany. La masia que tenia un conjunt bastant modern fou destruïda vandálicament. Era una masia amb molt poca història, però, la destrucció resulta extremadament lamentable.

Al devant mateix de la masia existia l’era i un gran safareig, emmarcat per unes arcades, com un claustre. En el extens planell hi havia unes feixes, on hi creixien les verdures i els llegums. Entremig, infinitat d’arbres fruiters i, no gaire lluny, les vinyes ubèrrimes, clapejades de garrofers i oliveres, vorejades d’alguns roures i alzines.

Foto del Centre excursionista de Catalunya

Els marges de la riera, restaven coberts de ginesteres, atzavares, esparragueres i figueres de moro. Abundaven les mates de fonoll, boix, farigola, romaní, molsa, galzeran i herbes remeires. Avui, hi trobem un paratge trist, solitari i desolat, un ermot ple de bardisses enormes, esbarzers espessos i moltes arguelagues.

Foto del Centre excursionista de Catalunya

Els masovers que durant un bon grapat d’anys havian conreat l’hort i les vinyes un dia abandonaren la masia. Aleshores, és donà el cas una mica estrany que ningú sabia per què havian aixecat el vol. Uns dies després, féu la seva apareció una catèrvola esperitada, procedent que sap d’on. Obriren el barri d’entrada, d’una manera barroera destroçaren la porta de la masia i començaren la brutal destrucció, amb un embriagament sistemàtic, selvàtic.

L’endemà comparagué una tropa de galifardeus desvergonyits, malforjats, acompanyats d’altres bones peces. S’esbravaren en destroçar·lo tot, amb qualsevol cosa que ls venia a mà, no quedà cap vidre senser. Desmanegaren i trinxaren els mobles de la planta baixa, de tot plegat, en fren una foguera espectacular al mig d l’era. Les butaques, els sofàs i els calaixeres del primer pis, anaren a naufragar al gran safareig.

Durant la guerra dels tres anys, el mobles estaven dipositats provisionalment, en el local de la Agrupació Excursionista Badalona, del carrer de la Costa. Tot justa acabada la guerra fraticida, els mobles foren retornats al seus propietaris.

Cada dia anaven arribant a la masia més destructors que saquejaven tot el que tenia un cert valor. Una colla nombrosa d’arrauxats, incendiaren els dos automòbils vells, invàlids que dormien en el garatge foren cremats. Altres bàrbars desmuntaren les teulades, rebentaren embans, arrabassaren les portes de les habitacions i esbotzaren els sotres. Escamots d’aenergumens, esgavellaren totes les bótes del celler que es convertiren en uns munts de cendra.

Era una detrucció violenta, tràgica i espectacular, portada a terme per unes hordes endimoniades.

1984 Foto de Chausons_bs

Actualement, de la masia només resten en peu les parets mestres que, tenen un aspecte sinestre, miseriós i fantasmòric. Sembla que van caure d’un moment a l’altre. Entremig del gran escampoll de trossos de teula i pedregam, hi creixen herbes paràsites i miserables.

El bon amic en Josep Sayol, un dia s’entaforà entre els enderrocs i comprovà que l’antiga premsa de vi de dos eixos, no estava en mal estat, llavors, cregué oportú avisar al director del Museu, en Josep Mª Cuyàs, perquè salvés la prèmsa. En efecte, uns dies després, els obrers municipals van desmontar·la i la tral·ladaren a la quarta planta del Museu.

No fa gaire, els arqueólegs joves del Museu, excavaren a prop de la ruïnosa masia. El resultat de l’excavació fou interesant, aparagueren uns mosaics magnifics.

PINDARO

 (escrit els anys 80)

                                                                ********************

Exavada inicialment l’any 1975 demostren l’existència  d’una vil·la romana de nou habitacions amb una piscina adossada que contenia restes de pintures amb motiu de dofins, tambè s’ha trobat un taller de foneria.Sense luxes era un habitat benestat de l’epoca de l’Alt Imperi.

Ca l'Alemany 2012