El cos de bombers

A principis del segle va fundar·se a la nostra ciutat, el servei d’extinció d’incendis. D’antuvi, el cos de bombers quedà instal·lat en un petit magatzem situat al carrer Reial, al costar de la imprenta Casas i enfront del carrer Sant Miquel. Avui, en el seu lloc hi ha el carrer de Jaume Borràs . El cos de bombers era un servei pùblic que, demostrà l’espirit voluntariós dels seus homes en un incendi espectacular.

El 24 de desembre de 1912, a mitja tarda, és produí un incendi terrible, horrorós, a la refineria de petroli, “Deutsch y Compañía”. El foc s'originà per haver entrat el gasos, en un dels dipòsits que contenien petroli en brut i esclatà estrepitosament, seguit de flames i grandiosa fumera negra. El bombers de Badalona i els de Barcelona treballaren activamente, van apilonar quantitat de sorra a l’entorn del dipòsit incendiat. El foc terminà un cop el petroli quedà cremat.

L’incendi causà una victima l’Anton Ventura, bomber que mori asfixiat pels gasos del petroli. L’endemà, fou un Nadal trist, s’efectuà l’enterrament de totes les societats i fàbriques, voluntaris de la Creu Roja, guàrdies urbans, serenos i burots.

 Noticia en la Vanguardia

Als anys deu els bombers trasl·ladaren el “cuartelillo” a la planta baixa de la casa nùmero 66 del carrer de la Creu. El material del servei d’extinció d’incendis, exposat al nou local, va adquirir un relleu excepcional. Una bomba muntada damunt la plataforma d’un carro de quatre rodes. Dos grans rodets, amb les mangueres enroscades, damunt un eix, sostingut per dues rodes. Per les parets penjaven unes panòplies amb pales, pics, serres i destrals. En els armaris hi guardaven els cascs dels bombers.

Quan ès produia un incendi, el conserge obria la porta i els armaris de bat a bat. Els primers bombers que és presentaven, és cofaven amb el casc i tot seguit, anaven a Can Puça per buscar dos cavalls, el quals arrosseguarien el carro de la bomba i les dues escales. Llavors, esperaven altres bombers. Uns minuts després, corrien acelerats per apagar l’incendi.

En aquella època, el cap del cos de bombers era el Celesti Valls, mestre de cases. Tenia establerta la norma de concentrar els bombers el divendres havent sopat, per a passar llista i per a revisar el material del “cuartelillo”. Ensems, en Valls repartia els torns obligatoris dels bombers destinats a prestar guàrdia en els cinemas i teatres, el dissabte i el diumenge.

Uns bombers treien la pols de les eines de les panòplies i netejaven les peces de la bomba i les escales. D’altres sortien al carrer amb els dos rodets, estenien les mangueres i començaven la raspallada general, reglamentària. Mentre raspallaven solien xerrar amb el company del seu devant. Els raspalls producen una polsaguera espessa, semblava que passés un ramat de bens i cabres. Tanmateix, era curiós, aquelles mangueres eren raspallades cada divendres, però, fos com fos, els bombers no treien tota la pols. L’altre divendres sorgia encara més polsaguera.

En Celesti Valls, era un home culte i molt ordenat, li agradava que els seus subordinats parlessin bé, mentre és trobessin presents en el “cuartelillo”. En el panys de paret hivia fet uns cartells, les lletres maiùscules advertien. PARLEU BÈ SI US PLAU. El bombers trapacers quen esguardaven els cartells exclamaven: Aixó, ho han posat pels tartamuts.

I esclafien en grans i sorollosos riallades.

PINDARO