La plaça de la Vila

En el decurs dels anys, la Plaça de la Vila, ha estat testimoni de la vida ciutadana i, ensems, l’escenari dels esdevinements més transcendentals i populars. En aquesta plaça s’hi han manifestat els partits politics de totes les epoques i alhora, s’hi han concentrat uns grups de gent amb llurs reivindicacions. Els badalonins han presenciat l’arribada apoteòsica de personatges il·lustres.

inauguració de la linea BS

Pel devant de la plaça, hem vist desfilar unes processions solemnials que, tanmateix, ja han passat a l’història local. Aquí s’hi han celebrat concentracions de caire folklòric, innombrables ballades de sardanes i, els concursos de les tradicionals caramelles. El 1927, la inauguració de la linea BS Autobusos de Badalona a Barcelona, i també l’arribada de les tropes franquistas durant la guerra civil. Endemés, les pasades espectaculars de les carrosses carnavalasques del Reis d’Orient.

Segons afirmen eminents historiadors i certs cronistas locals, l’edifici de la Casa consistorial fou construit a mitjans del segle XIX, concretament abril de 1859. En aquella època, la plaça era petita i estreta. La meitat de la plaça actual estava ocupada per quatre cases que tenien els números 1,3,5,7 del carrer del Mar. Abans de l’acabament de l’última dècada del segle, l’Ajuntament acordà urbanitzar la plaça. S’enderrocaren les quatre cases, es plantaren uns arbres, algunas palmeres i s’instal·laren uns llums de gas. Al devant l’espardenyeria de Can Casals, hi col·locaren un pal de ferro colat, coronat per un rellotje de dues cares.

Enfront del cine Picarol, hi havia el momument al benemèrit patrici, Evarist Arnús. El monument va subsistir des del 1865 fins que vingué el terrabastrall fraticida de l’any 1936 amb les desorbitades consequencies i l’esborronadora contribució de vides inocents sacrificades al front i a la retaguarda. En aquella època, doncs, el obrers del sindicast de la construcció desmuntaren l’artistic monument para a construir un refugi antiaeri.

A la plaça de la Vila han succeit fets tumultuosos . El motí de les “quintes” del 1870, durant el cual foren cremats tots el estris que servien per a sortejar el minyons per a midar la talla. La proclamació de la primera República del any 1873. Les festes de la Pau del 1876, que fou exposat  el retrat del rei Alfons XII, en un balcó bellament adornat, il·luminat i, amb un sentinella d’honor.

Un fet tràgic que no han oblidat els badalonis, és aquell que esdevingué la nit del 26 d’agost del 1918, en que la sang inocent tacà la plaça. A les 21 hores, uns centenars d’obrers i vaguistes de la fábrica de productes químics Cros S.A. entre el cuals hi havia centenars de dones, omplien la plaça.

De sobte, esdevingué quelcom d’inesperat; sonaren descargues de fusell i crits de dolor. El manifestants emprengueren la fugida espantats. La força pública disparà contra aquella massa de gent, situades estratégicament als carrers veïns de la plaça. En un tancat i obrir d’ulls, la plaça quedá neta… només hi restaren estesos alguns cadavers i el cossos del obrers malferits que es rebolcaven sobre la propia sang.

PINDARO