Restaurant Can Ramonet

El record nostàlgic de l’art culinari de can Ramonet constitueix per a molts badalonis un motiu ben agradable. Havia estat el restaurant més distinguit de Badalona. Era un dels restaurants més acreditats de la costa, que havia adquirit, al cap dels anys un fabulós prestigi gastronòmic de primera categoria. Aquest prestigi es fonamentava en l’excel·lent qualitat dels menús. En realitat, a can Ramonet disposaven sempre de bons cuiners, que condimentaven les delícies maravelloses. Qui no ha conegut la gastronomia de can Ramonet, no pot tenir una idea del que arribà a ser aquest restaurant.

Can Ramonet tenia en tot lloc gran resonància. El restaurant era molt conegut pels sibaritas barcelonés, que aprecieaven en gran manera els plats apetitosos i suculents, cuinat exquisitamente. No hi ha dubte, encara queden persones que recorden vivament aquella bullabesa barroca que va mantener sempre una qualitat insuperable i acreditada. Als “gourmets”se’ls feia aigua a la boca. En els dos menjadors s’hi havien celebrat innombrables dinars de tota mena, nombrosos sopars comemoratius i infinitat de resopons platxeriosos.

A la planta baixa existia, a ma esquerra, la taverna. Va subsistir fins els primers anys de la tercera dècada. Els pescadors hi passaven les hores mortes, bevent i jugant a cartes.Quan es feren reformes, el lloc ocupat per la taverna fou suprimit. Aleshores el menjador quedà espaiós i còmode. La pianola presidia les expansions gastronòmiques, la música mecànica distreia els comensals mentre menjaven i bevien. Era doncs, des del principi una distracció joiosa, ben aceptada per tothom. S’hi havien celebrat àpats memorables, amb brindis, colorosos, amb discursos grandiloqüents i apoteòsics.

Els dies de la festa major l’afuencia de forasters era extraordinària. A l’hora de dinar o de sopar, els comensals que omplenaven les taules paladejaven un arròs amb llagosta, cosa fina, substanciosa .El pollastre rostit era inmillorable i delicat. El bacallà a la llauna arribava a tenir una categoría autèntica. Les anelles de calamar a la romana, un requisit del paladar. Tot anava ben regat amb copioses libacions d’excel·lents vins de marca. Cal palesar un detall curiós: molt abans de la funesta tragèdia de 1936, es menjaven quatre plats a cada repàs.

El menjador del primer pis era més íntim i familiar; aquí hom celebrava preferentment els banquets de gran importància. Els gremis commemoraven la festa del seu sant patró. També els botigues i menestrals, celebraven gastronòmicament la diada; s’alçaven de les taules satisfets, abarrotats i encesos. Els nuvis portaven a cap els alegres banquets. Els brindis de tots els dinars nupcials es disparaven en el moment que els invitats es sentien platxeriosos. Llavors, un senyor tot eufòric, amic del pare o bé del nuvi, es disposava a perorar entre aplaudiments.

Els partits polítics festejaven el triomf electoral amb àpats emmidonats. Hi assitia el bo i millor del partit i les faldilles més influents. Perquè el món va així. Els plats exquisits eren amenitzats amb xampany “Moët Chandon” o bé “Veuve Cliqcot” que durant el temps de la guerra europea els fabricaven a can Reventós i costava només sis pessetes. Avui aquest preu sembla un conte de “Les mil i una nits” . Els àpats polítics es caracteritzaven per la tanda de discursos altisonants, fogosos, farcits de demagògia. Es interessant constatar que la bona vida l’amor i la política constitueixen natural eufòria gastronòmica, que deixa sempre record plaents i inesborrables.

Pels menjadors de Can Ramonet  hi han passat innombrables personatges, Heus ací alguns de gran renom que ja no viuen entre nosaltres:

Maurice Chevalier, Josep M.a de Segarra, Francesca Bertini, Ricard Strauss, Manuel Azaña, Raquel Meller, Toresky, Ricard Zamora, Emili Vendrell, Enric Borràs, Amadeu Vives, Margarida Xirgu, Catarina Bàrcena, Gregori Martínez Sierra, Lluís Millet, Ventura Gassol, Pompeu Fabra, Joan Puig i Ferrater, Domènec i Muntaner, Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Puig i Cadafalch, Angel Guimerà, Ignasi Iglésias, Joaquim Folch i Torres, Sagi·Barba, Francesc Cambó, Jaume Borràs, Primo de Rivera… I també moltes altres personalitats badalonines.

Endemés, cal tenir en compte els directors d’indústria,pintors, metges, advocats, enginyers, sastres, notaris, mestres i fins alguna llevadora diplomada. D’altres persones que passaren per can Ramonet, només en resta una memòria incerta.

JOAN ABRIL

                                                                            *******************************

Can Ramonet cerró sus puertas en 1976 , el edificio se derribó en 2001 según urbanismo no se pudo restaurar la fachada debido a su elevado coste.