La gruta de la Rambla

 

 En 1897 se instala en la Rambla esquina con Santa Madrona, una gruta con cascada  y un estanque artificial, cosa que originó una gran polémica entre un sector de la vencidad que tenían miedo que fuera un foco de paludismo, aún así la cascada estuvo adornando la Rambla hasta 1928 que fue derribada.

He encontrado un escrito de Joan Abril que la describe bastante bien, y cito textualmente:

Existía a la Nostra Rambla a la cantonada de Santa Madrona, un estanyol i un gran amuntegament de pedres rústegues. Aquell estanyol estava encerclat de pedres sense treballar, col.locades desigualment, per entremig hi creixien falzies anèmiques, d’un color verd trist i descolorit.

L’aigua conservava sempre un color un color verdós espés, on hi flotaven permanement fulles i paperam brut. 

Hi nadaven peixos  vermellos, completament, avorrits i uns peixets grisos que feien la viu-viu entremig de pedretes llançades pels galifardeus. D’aci, d’allà, gibrells trencats, galledes esclafades, uns orinals foradats i un gran nombre de pots de llauna rovellada.

A la paret mestre d’un petit edificio de planta baixa, hi havia adossat l’amuntegament de pedres rústegues, sota del qual existía una gruta pintoresca. Totes les escletxes restavan plenes d’herbes, molsa i molta pols, La gruta i l’estanyol, presentaven un cert aspecte vistós més o menys artístic.

Hom  entrava a la gruta per dues abertures, una al peu de la Rambla  i l’altra pel carrer de Santa Madrona. En el centre de la gruta hi havia una gran abertura i dues petites a cada costat. Del sostre punjagut penjava un fanal metàl.lic de vidres entelats, tenia un no se què de funerari. Al seu entorn penjava gran profusió de terenyines, com si fossin estelactites. La gruta era una mena de refugi humit, fosc, ple de bruticia i excrements. A les nits la gruta servia d’aixopluc d’amors il.licits, adulteris picants i per certes relaciones homosexuals.

A cada banda del amuntegament, hi havia una escala corbada, d’esglaons desiguals, que menaven a una plataforma de dimensions reduïdes, rodejada de bancs de pedra treballada. Era, tanmateix, un mirador esplendid de la Rambla a partir del monumento de Roca i Pi (el monumento restà emplaçat en el centre del passeig, fins el començament del any 1936). Des de el mirador és dominava una visió panoràmica encisadora de la platja  coberta de barques. El turó de Montgat, al lluny les cases del Masnou i al fons el nucli urbà de Premià de Mar.

  Les escales del mirador i la plataforma eren els indrets preferits pels marrecs entremaliats pels seus jocs. Pujaven i baixaven fácilmente per les escales, xisclant com volades d’ocells embogits. S’empaitaven per dins la gruta a empentes i rodolons, esquivant els excrements, les escorces de sindria i de meló, papers rebregats i altres deixalles miserables, entremig d’una cridòria espiritada. 

L’amuntegament de pedres rùstegues i la gruta fou enderrocat cap al final de 1928.