Pont d'en Botifarreta

Siempre me ha gustado saber el por qué de algunos nombres por lo que se conoce lugares y personas, algunos de esos motes son más populares que su nombre oficial, muchas de esas explicaciones no las podemos encontrar en los libros, lo mejor es poder hablar con alguien de la época, pero a veces es imposible por el tiempo que ha transcurrido, he encontrado escritos donde nos podemos hacer una idea, como por ejemplo este que pongo a continuación.
---------

El pont d’en Botifarreta

Heus aci una de las versions del origen del nom del Pont d’En Botifarreta. N’hi ha moltes de vagaroses i bastant agafades pels cabells, peró, aquesta és la més aceptable.

Fa un bon grapat d’anys que entre la riera d’en Matamoros y la riera d’en Canyadó existia un torrent per on baixaba un petit corrent d'aigua, el qual quedà entroncat quan feren una canalització per a portar l'aigua a la torre de Ca l’Arnús.

El torrent baixava pel cami estret i passava pel darrera del cementiri, fou esborrat quan s’edificaren les primeres cases del carrers: Seu d’urgell, Sovellar i el del Centre (avui Santiago Rusinyol) seguia pel carrer Torrebadal, on al final del carrer, trobava el pont d’en Botifarreta.

Molt abans de planejar la urbanització del carrers Sta María i de Torrebadal, s'hi formava un petit delta, doncs, contenia aigua salobrosa, donada la influencia de l’aigua del mar.

A mitjans del sigle dinou, l’aigua del mar era pura, el mar Mediterrani era, sobretot, netissim.

El veïns d’aquella època que criaven bestiar pel seu consum:gallies, conills i dos o tres porcs, anaven a rentar els budells en aquell bassiol. El carnissers y cansaladers de la vila quan mataven els animals, contractaven les mocaderes, (aleshores no disposaven d’un excorxador). Les mocaderes eren unes dones que en la matanza del porc, feian el embotits. Transportaven els budells al bassiol per a netejar-los i després es convertien en apetitoses botifarres.

Quan és va estendre la linea del ferrocarril de Barcelona a Mataró, s`hagué de construir un pont al damunt del bassiol. Com que en el bassol hi entraven els budells, s’anomenava :”pont d’en Botifarreta”.

Les rentadas de budells, donaren motiu perqué quan és començà a edificar alguna casa del carrer de Sta María, la gent en digué el carrer dels  budells. D’altra banda hi ha, tan mateix, certs cronistas que dicen que l’origen del nom del carrer, ve d’haverhi viscut una familia de mocaderes, anomenada Botifarreta. De la casa habitada per les mocaderes no hi ha cap dada fidedigna.

No obstant, enfront del carrer del Beat Oriol, havia existit una casa coneguda per “Cal Tripero”, i també pel “Tripero del pont”. Tenia aquest nom perqué venien despulles, (menuts) de be, vedella, moltó i bou. Els veïns solien anar-hi a comprar caps de be per a fer a la brasa, tripa, llengua, peus de xai, cor o “perdiu” (els pulmons).

La casa estava emplazada en el carrer de Torrebadal, i un centenar de metres del pont del ferrocarril, ben segur que el tal “tripero” s’hi va establir per la proximitat de l’aigua del bassiol, sota el pont d’en botifarreta, per a rentar el budells.

Autor:  PINDARO