Els burots eren uns funcionaris municipals, encarregats de cobrar els drets d’entrada de certs articles, la gent els anomenava despectivament; Punxasàrries.
Quan van desapareixer aquesta institución Badalona gairabé secular, hi havia deu “fielatos”. Els fielatos eren les oficines de recaptación de l’impost municipal sobre els comestibles i altres gèneres que s’introduïen a Badalona.
Al barri de la Salut existia un “fielato” al devant de la parada del tranvía, era l’época que Badalona comptava amb uns 25.000 habitants. Uns anys després, el burots es trasl-ladaren al comenáment de la carretera de la Roca, tocant a Sant Adrià.
A la riera Canyadó, al devant de la fàbrica el “cristall” hi havia la barraca dels burots. Més tard, el “fielato” quedà instal-lat arran del limit del terme municipal de Badalona.
1905 estació Badalona |
A l’estació del tren, el burots tenien una barraca de fusta i a l’estació de mercaderies, disposaven d’una barraca d’obra adossada a la paret de la fàbrica de vidre Costa i Florit. Avui no existeix,
A la riera de Canyet, existia una barraca arran de la paret de l’hort de Can Barriga.Quan eixamplaren la riera la barraca fou instal-lada més amunt, al peu d’unes cases i al davant la font pùblica.
La barraca dels burots de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, estava situada entre Can Cabanyes i Can Lloreda.
Quan van obrir el trànsit la carretera de Badalona a Mollet, s’instal.la un “fielato” tocant el carrer Fluvià. Uns anys més endavant transl.ladarem la barraca a poca distància de la fita quilomètrica 1.
A partir dels anys vint, el barri de la Salut (el Gurugù, com deia tothom) comença a urbanitzar-se, llavors, s’instalà una barraca de fusta al cim del turó que, marcava el limit del terme municipal de Badalona.
En el anys trenta, s’inaugurà la carretera de Badalona a Montcada, aleshores, emplazaren un “fielato”, al peu mateix de cami antic de Canyet.
A la història dels burots, hi ha anècdotes divertides. En certa ocasió, s’incoà expedient a un burot, per haver acceptat un magnific bròquil d’un pagés que anava amb el seu carro vers al Born. Despés de remanar molt paperam i de “resultandos i considerandos”, el jutge instructor fallà una condemna de suspensió per vuit dies d’ocupació i sou. Quan l’expedient passà a la Comissió Permanent, per a la seva aprobación tots els regidors, tant d’un partit com del l’altre van considerar que aquella penalitat era extremadament excessiva. A leshores un regidor de l’oposició, compadit del pobre home carregat de fills, va propasar que se’l suspengués d’ocupació, no de sou.
I així quedà acordat.
Pindaro
Hoy en día nos queda un burot en Badalona, pero solo se le ven los bigotes una vez al año, suele aparecer por abril y desparece en junio, justo cuando empieza y termina el “Joc de Badalona” , aunque lo veas un poco cascarrabias, en el fondo es buena gente.
El meu besavi era el burot de la carretera a tocar de Sant Adrià, d'aqui que tota la familia fós coneguda per aquest sobrenom. Encara ara a la mare de 67 anys ja, els més antics del carrer Tortosa la recorden com la "burotica"..
ResponderEliminarEl meu besavi era el burot de la carretera a tocar de Sant Adrià, d'aqui que tota la familia fós coneguda per aquest sobrenom. Encara ara a la mare de 67 anys ja, els més antics del carrer Tortosa la recorden com la "burotica"..
ResponderEliminar